1.
disgustar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 Llevar o minvar el gust a un menjar. dessaborir enfadeir dissipar(per excés d'aigua o de cocció) 2 desagradar desplaure enutjar descontentar despagar reprendre(una nova, un retret) no caure gens bé aigualir la festa (a algú) (fig.) 3 (disgustar-sepron.) enutjar-se, indisposar-se. saber greu [...]
|
2.
descontentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disgustar despagar contrariar enutjar(->) despitar mortificar molestar incomodar emprenyar(fam.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
dessaborir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disgustar(un menjar, treure-li el bon gust) dissipar(un menjar per excés d'aigua o de cocció. Alc.) eixalavar(per un excés d'aigua) desllavassar, íd. enfadeir Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
desagradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
desplaure(->) repugnar venir a repel(de fer una cosa) disgustar no fer cap gràcia(una cosa) no fer gens de goig(una cosa a algú) caure-li (a algú) una cosa a sobre Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
insípid
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 fat(->) dessabeït dessaborit disgustat. En aquest estofat hi has posat massa aigua i és tot disgustat. enfadeït eixalavat, disgustar per un excés d'aigua. no tenir suc ni bruc no tenir solta(un menjar) no valer res 2 Fer insípid: dessaborir. Ésser insípid: Fadejar. Manuel [...]
|
6.
condimentar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. salar anisar Ant. Dessaborir. Disgustar. Enfadeir. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
7.
desplaure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
disgustar. Aquest vestit no em disgusta, però m'agrada més l'altre. desagradar enutjar, causar enuig o desplaer. desdelitar no fer (gens de) gràcia no assentar-se-li bé (una cosa a algú) despagar, fer malcontent algú. venir a repel de fer (una cosa) caure-li (a algú una cosa) a sobre [...]
|
8.
enutjar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desplaure afectar desplaentment enfadar. En el llenguatge parlat se sol usar com si fos intr. (em va fer enfadar). V. el que hem dit sota enrabiar, cas semblant a aquest. enfellonir irritar(->) cremar enfuriaro enfurir enfurismar empipar empixonar rebentar, enutjar fortament. disgustar [...]
1 desplaure afectar desplaentment enfadar. En el llenguatge parlat se sol usar com si fos intr. (em va fer enfadar). V. el que hem dit sota enrabiar, cas semblant a aquest. enfellonir irritar (→) cremar enfuriar o enfurir enfurismar empipar empixonar rebentar, enutjar fortament. disgustar molestar (→) emprenyar (fig. fam.) xeringar (fam.) fastiguejar posar fora de si fer escudella enrabiar (Contrariar, en aquest sentit, és abusiu.) 2 (enutjar-se pron.) corruixar-se enfellonir-se exasperar-se enfurrunyar-se emmurriar-se, enutjar-se ostensivament. emmorronar-se, íd. botar o fer el bot, íd. embotzegar-se (amb algú) disgustar-se (amb algú) incomodar-se pujar-li (a algú) la mosca al nas → desplaure, molestar, irritar, aïrar-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
9.
agradar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
gust. venir de gust(una cosa), agradar a algú de fer-la. Cp. satisfer Ant. Desagradar. Disgustar. Desplaure. No dir res una cosa a algú: no agradar-li particularment. A mi el cant flamenc no em diu res. Venir a repel una cosa: desagradar de fer-la [...]
|